S'acosta la tempesta

L'1 de novembre, hi ha eleccions al parlament. L'ambient està molt carregat. Ahir, vaig estar escoltant un programa de ràdio on hi participaven els joves de les formacions polítiques més importants del nostre pais, i em vaig adonar de que, tots els partits ens vénen el mateix. Que si Seguretat, que si vivenda digna, que si no a la precarietat laboral, llei d'immigració competent... i bla bla bla. Sabeu què? jo ja no em crec res.
Puc votar o no votar a algú per afinitats, per no anar contra els meus principis, però no per programa electoral. Tots sonen genial! i només hem de veure el programa "la nit al dia" on aquella gran professional que és la Mònica Terribas entrevista (ahir estava el senyor Mas, prometent ajudes importants a les families amb fills... fins i tot ajudes a aquell que estudiï de manera homologada per la generalitat, això si, una tercera llengua) de manera molt passional, als principals caps polítics. Tots prometen a dojo, jo crec que ni tan sols miren si la promesa és viable o no, només son pures paraules, sense fonaments, que utilitzen de manera electoralista, per intentar captar a aquell ciutadà dubitatiu, que, perdoneu-me l'expressió, pobre innocent, que un cop hagi votat, amb convicció i fermesa de que qui estigui al capdavant, arreglarà els seus problemes, es quedarà amb un pam de nassos. Les paraules se les emporta el vent, volem fets! O és que he de recordar el discurs de Zapatero on ens garantitzava un estatut sense retallades?