La pujada del tipus d'interès i el preu de la vivenda

No és desconegut per a ningú l'abús que s'està fent pel que fa al preu de l'habitatge. El meu pis, bé, el pis dels meus pares, un pis normalíssim d'uns 70m2 situat a un barri obrer de Barcelona, fa 15 anys va costar 7 milions de pessetes (uns 42.000€) doncs bé, un tassador, fa ben poc ens va dir que el cost actual és d'uns 240.000€, 40 milions. És vergonyós el que està passant, i és una injustícia que els joves ho tinguem tan dificil per a poder emancipar-nos. Posem pel cas que ens comprem un pis, amb una hipoteca a 40 anys, doncs bé, fins que no tinguem 60 anys, si tenim sort i podem respondre econòmicament lletra per lletra, el pis no seria nostre. Començaríem a gaudir-lo gairebé a l'edat de jubilar-nos, això si no deixem d'herència la hipoteca als nostres fills. Com podem evitar aquest abús? quan se'ns tindrà en compte al jovent? quan se'ns valorarà la feina i ens deixaran de fer contractes precaris per a que almenys ens puguin concedir una hipoteca, aquests grans lladres legals denominats bancs? I sobretot, qui pot fer algo al respecte?. Hem d'anar en compte també, qui tingui ja la hipoteca en marxa amb la pujada de l'euríbor. L'altre dia ho parlava amb una noia de la universitat que, amb molt d'esforç, s'ha comprat un pis. La noia treballa a mitja jornada per poder assistir a la uni per les tardes, i la seva parella està fix a la feina. Doncs bé, em comentava que la lletra li ha pujat, de pagar uns 500€ a pagar 750. No la he tornat a veure el pél per la uni. Ha hagut de treballar a jornada complerta per a poder fer front a aquest increment tan bestial de la quota mensual de la seva hipoteca. Això si té sort, i no acaba com el de la foto...