Avui comparteixo la meva il.lusió

Ahir, quan vaig tornar de la uni, vaig fer el repàs diari de les webs que visito ... entre elles, el meu correu personal. Doncs bé, no sabeu l'alegria que vaig tenir! Us explico, fa un parell d'anys, em vaig registrar a una web dedicada a retrobar velles amistats, coneguts, o companys d'escola, amb l'objectiu més que de treure'n profit, de tafanejar una mica. Doncs bé, vaig filtrar per les escoles que he estat, posant l'any d'entrada i de sortida... i vaig trobar a un munt de gent coneguda, i a qui em va semblar oportú els hi vaig escriure un missatge que s'envia de manera interna a través de la web. Doncs fins ara, no vaig mirar si algú m'havia contestat o no, se'm va oblidar completament, quan ahir vaig rebre un mail d'un antic company que em saludava molt efusivament, i semblava estar molt content d'haver-me trobat. Al principi, soc sincera, no vaig saber qui era fins que no vaig agafar el típic llibre dels comiats que ens fan a l'acabar el batxillerat, amb la foto de cadascú. I el vaig trobar... el Carlos! quan de temps! era un noi molt tímid que compartia cadira amb mi a la classe de sociologia. La última persona que em pensava que m'escriuria ho va fer... i avui l'he contestat. Us animo a aquells que volgueu saber de companys antics que feu servir aquesta web si no ho heu fet ja: http://es.passado.com/index.aspx veureu que és molt gratificant sentir que hi ha gent que s'enrecorda de vosaltres.