La meva abstenció, examens i demés colateralitats

Hola de nou,
Avui, per primer cop en molt de temps, m'he sentit amb ganes d'escriure de manera pública, tot i que privada a la pràctica, un nou post. Ara per ara estic d'examens i estressada, però tampoc és excusa per a que no hagi escrit... també he passat... podriem dir... una mala època anímica, d'aquelles èpoques en les que no tens ganes de fer res. Gràcies a tu, que m'has fet tornar a riure, gràcies per tot, pensava que no seria capaç de sortir del pou. Pel que fa als assumptes externs a mi, i de tot allò que m'agradava parlar... ara per ara, ho trobo tot tan absurd, tan vanal... mireu, viviu sense fer mal a ningú, gaudiu cada moment el màxim que pogueu... i de les demés coses... malauradament res depèn de nosaltres. És molt maco tenir somnis i ambicions però les coses realment importants ni tu ni jo les podrem canviar, així que m'he donat compte que la política -tot i que m'encanta i a la uni només faig que debatre amb gent- no m'arreglarà res. I... poca cosa més... que necessitava una mica desfugarme publi-privadament a mode de teràpia... m'extendria més... però més val que em dosifiqui perque sino... avorriria més del compte. Fins aviat!