Els "segurates" del ZP es passen un ou amb dos periodistes

Segons el diari electrònic Vilaweb, 2 periodistes, un basc i l'altre del diari de balears han estat increpats al voler entrar al míting final del PSC. És molt fort el fet que al periodista Martxelo Otamendi l'hagin retingut durant una hora demanant-li les acreditacions i demés, i amb tot el morro, han agafat el seu quadern personal i han fotocopiat fins la última pàgina... és increible. A l'altre periodista, Pere Muñoz se li ha increpat per parlar en català. Això ja és lo últim, que vinguin de fora de casa nostra i que no ens poguem expressar en la nostra llengua! però què es pensen! Es veu que en preguntar el nom del diari pel qual treballa ell va contestar "Diari de Balears" i li van exigir "que parlés en castellà si tenia una mica d'educació". Quan el periodista, va dir que el nom del diari és el que és, els segurates van contestar-li "no te pases, guapito, si quieres entrar. A ver si aprendres que cuando te hablan en castellano es de buena educación contestar en castellano". Bé... jo no tinc comentaris al respecte... m'he quedat muda. Si volen sentir parlar castellà... mira si tenen país per anar! sembla increible tot plegat.

Iniciativa s'endurà els vots dels indecisos?

Potser son conjetures meves, però avui, a la uni, a l'hora del descans (un de tants que fem) hem començat a parlar de política, per variar. En el cercle participant èrem unes 6 persones, de les quals només hem quedat tres. Els tres que han marxat, ho han fet perque no els interessa el tema, i han conclòs la seva participació dient que votarien en blanc o al partit per la legalització del cannabis, i els altres tres que hem quedat hem tingut una conversa que, sota el meu punt de vista, ha estat força identificativa perquè he tret com a conclusió que iniciativa amb aquesta política de "neutralitat" i de passar desapercebuda, va guanyant terreny. Una noia deia que no votaria més a ERC, que ho ha fet tota la vida i que ara, està decebuda. Com a conseqüència d'aquesta decepció, es decantarà pel vot al Saura. I l'altre noi deia "yo toda la vida he sido de izquierdas" i dic, doncs votaràs a ERC no? diu no, "votaré a los verdes, el Carod ese es un impresentable". Jo els he intentat explicar, cosa que m'ha costat perquè és dificil de vegades justificar les actuacions del Carod, que votes al partit i no a la persona, que votes per afinitat als ideals... però crec que no ha servit de gaire. Iniciativa, s'endurà el vot de la persona indecisa? de qui no vol a en Montilla per veure'l un titafreda, de qui no suporta al lider d'ERC per les seves cagades, ni és de dretes com per a votar CIU, ni és mala persona com per a votar al PP?. Sort que després de la tensió sana que s'ha acumulat en la xerrada, una noia de les primeres que s'ha retirat del cercle, ha dit "¿sabes a quién votaré yo?, al Jose de Operación Triunfo que está de bueno..." i res... riures varis i cap a classe.

Campanya electoral... no es dirigeixen a nosaltres

Les campanyes electorals, no es fan per convencer a aquells que ja tenen les idees clares sobre el partit que votaran. Els objectius, els centres d'atenció no som nosaltres, perquè tenim criteri, i digui el que digui el nostre partit els votarem, encara que hagin comès errades, o encara que els partits de la "competència" ens prometin coses que ens semblin atractives.
A qui va dirigida doncs, la campanya electoral? a aquells que normalment s'abstenen, a l'altra meitat de la població que passa de política, o que li fa mandra anar a votar. Aquests són els que tenen la clau. I aquestes persones son els objectius, captar-los és assegurar-se l'èxit. Per això penso que les campanyes, no haurien de dedicar-se a fotre's d'òsties entre els propis polítics. Per veure programes del cor, en tenim un gran número de possibilitats a la tele. Volem gent seriosa que sàpiga estar al seu lloc, que, quan els escoltem puguem dir, he d'anar a votar... han de fomentar la participació, han de mostrar-se segurs i han de garantir millores, de tot tipus per la ciutadania. El problema és que la gent aprèn ràpid, i, si voten i després veuen que les paraules, se les ha endut el vent, a la propera cita, passen d'anar, cosa que trobo completament lògic. Com podem saber que el que ens diuen es farà realitat? costa tan poc parlar i jugar amb els problemes de la gent per captar vots... On està doncs la part atractiva dels eslògans electorals? si fos per mi, no aprovaria cap dels que estan proclamant. ERC, som com som... i surt el Carod afaitant-se, això ens hauria de cridar l'atenció? que som tan tontos els catalans que ens pensem que perque siguin polítics, perque siguin personatges públics, no s'afaiten, o no cuinen? em sembla una tonteria, la veritat... tot i que és més original que la resta, tot s'ha de dir. En Mas, estimar Catalunya, governar bé.Molt maco, però podria ser l'eslògan de qualsevol partit, excepte del PP, que ja sabem tots que no s'estimen Catalunya. Per governar bé, sr. Mas, no comença amb gaire bon peu. No s'ha de pretendre destacar sobre els altres a base d'atacar-los. S'ha de destacar per mèrits pròpis i no a base de comparacions. No es pot guanyar netament posant impediments als rivals. El sr. Montilla, fets, no paraules... estem cansats de sentir això, quan sabem que a l'hora de la veritat tot es queda en paraules, i en convertir paraules en fum, el partit socialista es porta la palma. El Partit Popular... sense comentaris... amb el seu "que guanyi el sentit comú" no van enlloc... tothom sabem que el que volen és que guanyi Espanya a costa dels Catalans i que nosaltres ho perdem tot. La campanya que s'enduria el meu vot, seria aquella que digues que les promeses estan signades per un notari, i que si no les compleixen, els ciutadans rebran una indemnització per haver estat sotmesos a una publicitat enganyosa. Aquella campanya on les promeses no es poguessin quedar a l'aire... però cap partit es mulla, perquè saben que una cosa és guanyar les eleccions, i una altra ben diferent és posar en pràctica el que diuen. En fi, ja veurem què passarà.

Avui comparteixo la meva il.lusió

Ahir, quan vaig tornar de la uni, vaig fer el repàs diari de les webs que visito ... entre elles, el meu correu personal. Doncs bé, no sabeu l'alegria que vaig tenir! Us explico, fa un parell d'anys, em vaig registrar a una web dedicada a retrobar velles amistats, coneguts, o companys d'escola, amb l'objectiu més que de treure'n profit, de tafanejar una mica. Doncs bé, vaig filtrar per les escoles que he estat, posant l'any d'entrada i de sortida... i vaig trobar a un munt de gent coneguda, i a qui em va semblar oportú els hi vaig escriure un missatge que s'envia de manera interna a través de la web. Doncs fins ara, no vaig mirar si algú m'havia contestat o no, se'm va oblidar completament, quan ahir vaig rebre un mail d'un antic company que em saludava molt efusivament, i semblava estar molt content d'haver-me trobat. Al principi, soc sincera, no vaig saber qui era fins que no vaig agafar el típic llibre dels comiats que ens fan a l'acabar el batxillerat, amb la foto de cadascú. I el vaig trobar... el Carlos! quan de temps! era un noi molt tímid que compartia cadira amb mi a la classe de sociologia. La última persona que em pensava que m'escriuria ho va fer... i avui l'he contestat. Us animo a aquells que volgueu saber de companys antics que feu servir aquesta web si no ho heu fet ja: http://es.passado.com/index.aspx veureu que és molt gratificant sentir que hi ha gent que s'enrecorda de vosaltres.

Per fi un recurs fracassat dels espanyolistes populars

El Tribunal Constitucional, ha rebutjat el recurs del PP contra el retorn a Catalunya dels papers de Salamanca.
Podia semblar obvi, que un jutge amb un mínim de cap, rebutjaria aquest recurs, però a hores d'ara, ja no em sorprendria de res. Fins a quin punt arriba l'odi d'aquests personatges del pp cap als catalans? Com poden negar a les families dels que van lluitar a la guerra civil, de rebre la seva correspondència, cartes, documentacions personals...? com s'han format aquests populars per a forjar-se d'aquesta poca humanitat que els caracteritza?... Com pot haver gent que encara els vota?
Aquests documents van ser confiscats per l'exèrcit franquista després de la guerra de 1936-39 com a botí de guerra i guardat en un dipòsit de l'arxiu de Salamanca, i posteriorment es va utilitzar molta d'aquesta documentació per a catalogar a la gent que havia lluitat a favor de la república. I coneixent la història, que està a l'abast d'un click, encara son capaços d'intentar que continui aquest atracament? què pensarien ells si aquestes cartes les haguéssin escrit els seus avis, i que fóssin la única pista que tenen d'ells des que se'n van anar a la guerra? i les dones populars, què pensarien si aquestes cartes fóssin dels seus marits, íntimes cartes d'amor, o de comiat i que mai han rebut? Una mica de reflexió o simplement tornar a néixer és el que necessita aquesta gent per a aspirar a ser persones.

L'alonso, les seleccions i en Doraemon.

De veritat... hi ha qui neix amb una gran flor al cul. Que li diguin al pilot asturià, o madrileny que ni sap com s'ha fet amb el títol. Quan ja semblava que el kaiser ho tenia tot controlat, va i li peta el motor... ja és mala sort ja, que fés 6 anys que no el trencava i en el moment més decissiu.... Quina ràbia! haurem d'aguantar l'Alonsomania una temporada. Una cura d'humilitat li cal a aquest noi, que es pensa que es Déu. Aquesta vegada però, es veu que ha rumiat una mica més les seves paraules i, al contrari que va fer amb la consecució del títol de l'any passat, (dedicar-li a la seva familia) ha dit que el dedicaria al país veí.

Al final... han retirat l'anunci de les seleccions "El jutge ha ordenat la suspensió immediata de la emissió per televisió de l'anunci de la Plataforma pro Seleccions Catalanes al considerar que pot fomentar comportaments "discriminatoris" entre els menors."
Al final els espanyols s'han sortit amb la seva... i, tot s'ha de dir, l'argument no està del tot mal buscat. Em fa gràcia, però, veure com després de retirar l'anunci, es continui emitint en Doraemon. Penseu, penseu. Pobre Novita. La discriminació del món infantil es diu Novita. Està constantment sotmés a les mofes dels seus companys, en Gegant sempre l'està pegant, cosa que pot fomentar la violència, i en Suneo sempre el té marginat i es burla del seu status social perque no pot tenir les seves joguines d'última generació. I el professor? sempre fent-lo fóra de classe i fomentant l'aversió dels seus companys cap a ell. Ni li dirigeixen la paraula. Això si que és discriminació! exagerat? exacte! igual que la decisió del jutge al retirar l'anunci prèvia petició d'aquests llepafils que només volen que qualsevol iniciativa dels catalans sigui assolada.

No sabia que tenia tants seguidors... :-)

La pujada del tipus d'interès i el preu de la vivenda

No és desconegut per a ningú l'abús que s'està fent pel que fa al preu de l'habitatge. El meu pis, bé, el pis dels meus pares, un pis normalíssim d'uns 70m2 situat a un barri obrer de Barcelona, fa 15 anys va costar 7 milions de pessetes (uns 42.000€) doncs bé, un tassador, fa ben poc ens va dir que el cost actual és d'uns 240.000€, 40 milions. És vergonyós el que està passant, i és una injustícia que els joves ho tinguem tan dificil per a poder emancipar-nos. Posem pel cas que ens comprem un pis, amb una hipoteca a 40 anys, doncs bé, fins que no tinguem 60 anys, si tenim sort i podem respondre econòmicament lletra per lletra, el pis no seria nostre. Començaríem a gaudir-lo gairebé a l'edat de jubilar-nos, això si no deixem d'herència la hipoteca als nostres fills. Com podem evitar aquest abús? quan se'ns tindrà en compte al jovent? quan se'ns valorarà la feina i ens deixaran de fer contractes precaris per a que almenys ens puguin concedir una hipoteca, aquests grans lladres legals denominats bancs? I sobretot, qui pot fer algo al respecte?. Hem d'anar en compte també, qui tingui ja la hipoteca en marxa amb la pujada de l'euríbor. L'altre dia ho parlava amb una noia de la universitat que, amb molt d'esforç, s'ha comprat un pis. La noia treballa a mitja jornada per poder assistir a la uni per les tardes, i la seva parella està fix a la feina. Doncs bé, em comentava que la lletra li ha pujat, de pagar uns 500€ a pagar 750. No la he tornat a veure el pél per la uni. Ha hagut de treballar a jornada complerta per a poder fer front a aquest increment tan bestial de la quota mensual de la seva hipoteca. Això si té sort, i no acaba com el de la foto...

La inversió per habitant de l'Estat a Catalunya és un 12,6% inferior a la mitjana

Ja sabem que Catalunya, és un país marginat per l'estat espanyol a l'hora d'invertir en els catalans, però encara fa més ràbia quan veus les diferències numèricament i quan som els que més paguem per a que, al cap i a la fi, els altres gaudeixin de les nostres aportacions. A mi m'és igual que l'estat em desvinculi, de fet no em representa en cap dels sentits, però el que vull és que se'ns desvinculi del tot, no només a l'hora de rebre. El fotut del cas és que després se'ns titlla d'egoïstes quan reclamem més competències i més finançament. Que no veuen que els catalans som els que sempre sortim perdent? perquè un aragonès ha de rebre de l'estat 770 euros mentre que els catalans rebem 403? Això no és anticonstitucional?? Señor Múgica, tant que perd el cul per presentar una qüestió d'inconstitucionalitat de l'estatut de Catalunya davant del Tribunal Constitucional, promogui el mateix, al.legant una vulneració de l'article 14 de la Constitució del dret fonamental d'igualtat dels catalans.

Més info

Promeses IV (CIU)

CIU encara no té el programa a la web.

Promeses III (PP)

I. IMMIGRACIÓ i INTEGRACIÓ
II. SEGURETAT I JUSTÍCIA
III . FAMÍLIA i BENESTAR
IV FORMACIÓ I CULTURA
V. PER UNA CATALUNYA MÉS COMPETITIVA
VI. INFRAESTRUCTURES I HABITATGE

Més info

Les promeses dels nostres polítics II (ICV)

1. Accés a l’habitatge, prioritat número 1.
2. Pla de xoc per reduir la precarietat laboral, els accidents
laborals i l’economia submergida.
3. Atenció a la dependència, tenir cura de les persones.
4. Pobresa zero.
5. Reduir la pressió urbanística, cuidar els nostres barris.
6. Mobilitat sostenible, transport per a tothom.
7. Infraestructures sostenibles, economia productiva.
8. Assolir la mitja europea en despesa en ensenyament.
9. Una sanitat pública de qualitat i eficaç.
10. Una política d’acollida i atenció a les persones immigrades.
11. Pla Nacional per a l’emancipació juvenil.
12. Drets culturals és avançar en la cohesió social.
13. Desplegament de l’Estatut d’autonomia.
14. Transparència, participació, solidaritat.
15. Perquè dones i homes puguem repartir-nos la riquesa,
els treballs i un bé imprescindible per al benestar: el temps.

Més info

Les promeses dels nostres polítics (ERC)

Tot això és el que en resum forma el programa d'ERC

Esquerra ens ofereix un programa dividit en quatre eixos, són els següents:

TERRITORI Un Territori viu, per un país de futur

- Un territori viu per un país de futur
- Endrecem el territori, dignifiquem el paisatge
- Conservar el territori pensant en les persones
- Una xarxa eficient de mobilitat al servei del país
- Per un territori net i de qualitat
- Un pas endavant en la nova cultura de l’aigua
- Cap a una nova cultura de l’energia
- Mesures d’economia ambiental


CIUTADANIA Una societat moderna per un país lliure i integrador

- Una societat moderna per a un país lliure i integrador
- Polítiques de dones a Catalunya
- Immigració: acollir i integrar des de la pròpia identitat
- Esquerra: impulsora i garant de drets per a persones, gais, lesbianes i transsexuals
- Fem realitat l’emancipació juvenil
- Civisme i participació per a un país republicà
- La cultura, el nostre segell en el món
- El català, llengua d’ús sense complexos
- Esport català: civisme, nació i qualitat de vida
- Laïcitat, el respecte dels drets de llibertat religiosa
- Catalunya, un país solidari amb forta projecció exterior


EMPRENEDORS Un país de gent emprenedora amb treball per a tothom

- Una economia productiva per competir al món
- Avançat en la societat del coneixement i de la informació
- Economia de la identitat : El valor de la diferència
- Capital humà: Les persones com a principal actiu del país
- Un finançament just i una administració eficient


BENESTAR Un pais compromès amb la millora de la qualitat de vida de les persones

- Un dret universal: benestar per a tothom
- L’educació: prioritat social, prioritat nacional
- Catalunya, país de coneixement
- Catalunya, país de qualitat:
vida i salut dels ciutadans i les ciutadanes
- L’habitatge, el repte pendent
- Seguretat: un dret individual, un dret social
- Justícia accessible, eficaç i de qualitat per a tothom

Cartells de les diferents precampanyes polítiques

ERC
"esquerra.somcomsom.cat" :


JERC

Recurs força fàcil, però graciós, si més no.

ICV

Si si, però a on aparquem?

PSC

Dels Catalans... quina gràcia.

CIU

Destaca pels teus propis mèrits, no vulguis destacar comparan-te amb els altres (em recorda una mica a "zumo don simon ó minut maid" oi?)

PP

Per això mai poden guanyar.

S'acosta la tempesta

L'1 de novembre, hi ha eleccions al parlament. L'ambient està molt carregat. Ahir, vaig estar escoltant un programa de ràdio on hi participaven els joves de les formacions polítiques més importants del nostre pais, i em vaig adonar de que, tots els partits ens vénen el mateix. Que si Seguretat, que si vivenda digna, que si no a la precarietat laboral, llei d'immigració competent... i bla bla bla. Sabeu què? jo ja no em crec res.
Puc votar o no votar a algú per afinitats, per no anar contra els meus principis, però no per programa electoral. Tots sonen genial! i només hem de veure el programa "la nit al dia" on aquella gran professional que és la Mònica Terribas entrevista (ahir estava el senyor Mas, prometent ajudes importants a les families amb fills... fins i tot ajudes a aquell que estudiï de manera homologada per la generalitat, això si, una tercera llengua) de manera molt passional, als principals caps polítics. Tots prometen a dojo, jo crec que ni tan sols miren si la promesa és viable o no, només son pures paraules, sense fonaments, que utilitzen de manera electoralista, per intentar captar a aquell ciutadà dubitatiu, que, perdoneu-me l'expressió, pobre innocent, que un cop hagi votat, amb convicció i fermesa de que qui estigui al capdavant, arreglarà els seus problemes, es quedarà amb un pam de nassos. Les paraules se les emporta el vent, volem fets! O és que he de recordar el discurs de Zapatero on ens garantitzava un estatut sense retallades?